03/10/2013 2a. Assemblea Local

La crisi econòmica actual amaga també una crisi ecològica global: l’energètica, la de l’aigua i la dels aliments. Continuar aplicant els paràmetres actuals de sobreexplotació dels recursos del planeta vol dir avançar inexorablement cap a un panorama desolador d’aniquilació dels recursos. La conseqüència és que el sistema alimentari actual també pot tocar fons, perquè està basat en l’ús d’aquestes energies tradicionals i perquè l’ús de fertilitzants, la salinització dels sòls i la contaminació dels aqüífers amenacen amb la desertització de les terres de cultiu. Els sistemes d’agricultura intensius actuals, que prometien alimentar tot el planeta, estan sotmesos a les lleis dels mercats econòmics i, per tant, una gran part de la població mundial ha estat sempre condemnada a la fam i a la pobresa. No han estat, doncs, la panacea.

L’economia ecològica proposa una revisió del sistema econòmic convencional en el sentit que no únicament es tinguin en compte paràmetres econòmics, sinó que s’inclogui la sostenibilitat del planeta com a eix central de l’economia. Cal posar en qüestió el creixement econòmic i posar-hi límits, donar valor a la natura, tenir en compte els costos socials, i aportar solucions que tinguin en compte el medi ambient i un punt de vista més holístic, ja que el benestar humà no és només fruit d’un benestar purament econòmic.

Cal també una revisió dels models energètics actuals, no només qüestionats des del punt de vista ecològic, sinó en plena crisi, perquè el petroli i altres fonts d’energia estan tocant fons. La continuació d’aquest model, imposada pels grans lobbys que en treuen profit, només porta a una pujada continuada dels preus, a mètodes d’extracció cada vegada més agressius i contaminants, a un model que té els dies comptats i que ens porta a tots a un carreró sense sortida si no comencem a construir i treballar en alternatives. En aquest altre model que volem, els recursos energètics no poden continuar sent productes sotmesos a les lleis salvatges dels mercats i governats per uns quants, i s’ha d’apostar per energies netes.

Pel que fa a la sobirania alimentària, fa referència a la facultat de cada poble de definir les seves pròpies polítiques agràries i alimentàries d’acord amb objectius de desenvolupament sostenible i seguretat alimentària. Això vol dir: protecció del mercat domèstic contra els productes barats del mercat internacional, donar importància a l’origen i la forma de produir els aliments, una reforma agrària que tingui en compte la biodiversitat, la salut i la sostenibilitat, amb menys productes tòxics i sense multinacionals que sobreexploten els agricultors imposant-los preus d’origen. No oblidem que som el que mengem.

Publicat dins de General | Deixa un comentari